CONCLUSIÓ


teories_aprenentatge2.jpg
Els paradigmes educatius representats a l' esquema i exposats a la Wiki són el conductisme, el cognitivisme, el constructivisme i el connectivisme.
APRENDIZAJE.jpgEl primer corrent és una de les teories més representatives de l'aprenentatge, de caràcter ambientalista, amb un llegat empirista que pretén que l'alumne aprengui per repetició uns conceptes vàlids a ulls de la societat. Es tracta d' un procés d'aprenentatge instructivista i no té en compte la diversitat de l' alumnat, així com tampoc els aspectes innats que poden influir sobre l' estudiant.Predomina l' objecte d' estudi (vegeu quadre taronja de l' esquema) per sobre del subjecte-aprenent.
APRENDIZAJE.jpgEn el segon corrent, el cognitivisme, el centre passa al subjecte i al seu interior; són molt importants per a l'aprenentatge els coneixements previs de l'alumne i les relacions d'aquest amb l'entorn. Com el conductisme, encara està actualment en ús a moltes institucions i per a determinades finalitats, sobretot l'aprenentatge significatiu, utiltizat en alumnes d'edats avançades.
Però aquest paradigmes han cedit terreny a noves corrents educacionals més centrades en l'ús de la tecnología.
APRENDIZAJE.jpgEl tercer corrent, el constructivisme: el nucli de la teoria es planteja el com i el què de l’ aprenentatge : Ensenyar a pensar i actuar respecte als continguts significatius. Cal desenvolupar una pedagogia de la pregunta des d’on la interacció docent/discent queda difuminada donant pas a un aprenentatge col•laboratiu mitjançant el qual tots plegats construeixen el coneixement. L’ estudiant és un ent actiu i responsable del seu pròpia aprenentatge, el coneixement el construeix ell mateix.
El constructivisme és un crit de batalla perquè l'alumne deixi el seu paper submís de receptor de coneixement i adquireixi responsabilitat en la seva pròpia formació intel • lectual.
APRENDIZAJE.jpgAquestes tres teories van nèixer i han estat desenvolupades en un moment en el que la irrupció de les TIC en la societat encara no s'havia produït. Aquesta irrupció ha provocat noves necessitats i canvis en la manera d'aprendre de les persones (lifelong learning) que el connectivisme intenta recollir per tal de formular una nova teoria de l'aprenentatge per a l'era digital: la informació està en molts llocs, l'aprenentatge consisteix en saber connectar aquesta informació.

Així, podem dir que la irrupció de les noves tecnologies a les aules s'ha produit també, d'alguna manera, seguint els tres paradigmes educatius: en un primer moment s'han utilitzat tutorials basats en el model conductista per anar passant poc a poc, gràcies per exemple a la Web 2.0, a models constructivistes. Aquest canvi planteja una sèrie de preguntes que hauran d'afrontar els professors:

  • Com introduir la tecnologia de manera constructivista en les nostres classes?
  • Com motivar als alumnes a seguir aquest canvi?
  • Com facilitar l'accés de tots els alumnes als ordenadors i a internet?
  • Com dur a terme el nou rol de guia i modelador? Com ensenyar a establir connexions?
  • Com avaluar el procés d'aprenentatge?



"Diga'm i ho oblido, ensenya'm i ho recordo, involucra'm i ho aprenc."

Benjamin Franklin.



finalitzem.jpg