HOME_PENSANT.jpg

CONSTRUCTIVISME PEDAGÒGIC


Les teories constructivistes de l’aprenentatge


El constructivisme és un model ensenyament- aprenentatge segons el qual el coneixement queda suportat sobre experiències i coneixements passats, i és va assimilant en funció de l’ importància que aquests té per a la persona.
L’individu és el responsable del seu propi procés d’aprenentatge.
És una experiència personal bassada en coneixements previs que es van construint i reconstruint com un sistema d’arquitectura que es va edificant a partir dels seus fonaments:
Coneixement previ= Informació que ja tenim + intuïció a l’hora de construir el coneixement. (CEP = R + I)


Des d’aquesta teoria el coneixement es pot anar generant, utilitzant eines com la creativitat i la imaginació i diferents estratègies didàctiques d'aprenentatge.
L’aprenentatge queda integrat en els esquemes cognoscitius quan el material d’aprenentatge es relaciona de forma significativa amb allò que ja sabem donant-se un procés d’activació que ens encamina a obtenir un aprenentatge significatiu.
L’aprenentatge significatiu es justifica per la necessitat de les persones per assimilar el coneixement des de la base de la comprensió i l’ús que es faci d’aquest aprenentatge. (enllaç d’aprenentatge significatiu).


D' acord amb Piaget, el principal objectiu de l'educació és crear homes que siguin capaços de fer coses noves no simplement de repetir el que altres generacions han fet; homes que siguin creatius, inventors i descobridors. La segona meta de l'educació és la de formar ments que siguin crítiques, que puguin verificar i no acceptar tot el que se'ls ofereix.


CINCO_PILARES_DEL_CONSTRUCTIVISMO.jpg
CONSTRUCTIVISME

"Quant més saps menys veus el que és nou i més limites les possibilitats. Per això és important aprendre a desaprendre: treure llast cognitiu (i saber-ho recuperar). I no és gens fàcil, però és necessari." Robert Rauschenberg//



Fonts teòriques de la pedagògia constructivista



Lev_Semyonovich_Vygotski.jpg
LEV VIGOTSKY "A través d'altres arribem a ser nosaltres mateixos."

Piaget.jpg
PIAGET "Tot el que ensenyem al nen impedim que ho inventi"
dewey.gif
DEWEY : "El pensar mateix és el qüestionar-se"
Bruner.jpg
BRUNER. "L'escola ha de complir el seu paper en la preparació de joves que participin en l'esperit de fòrum que caracteritza la cultura, de recreació de significat ...."


a_un_clik_ratoli.jpg
A un Clik








Objectius educatius


Els objectius educatius els podem classificar en:
  • Objectius generals:Construir coneixement mitjançant les experiències dels estudiants, realitzant tasques autèntiques, que són d’utilitat en ell món real. L'opció bàsica que assumeix la concepció constructivista és l'ensenyament adaptatiu que proposa fer front a la diversitat mitjançant la utilització de mètodes d'ensenyament diferents en funció de les característiques individuals dels alumnes. Proposa mètodes d'ensenyament diferenciats per a la totalitat de l'alumnat dintre del currículum comú.

  • Objectius específics: Que contribueixen a assolir els objectius generals, a títol d’exemple:

APRENDIZAJE.jpgTreballar per que l’ aprenentatge dels estudiants sigui actiu, mitjançant la seva participació en activitats del context.
APRENDIZAJE.jpgCrear una ambientació creativa i innovadora del procés d’ ensenyament – aprenentatge.
APRENDIZAJE.jpgInteractuació amb l’entorn, es a dir, que els estudiants confrontin les teories amb els fets. Els aprenentatges són el resultat de de l’experiència directa amb l’objecte del coneixement.
APRENDIZAJE.jpgEstablir relacions entre els conceptes involucrats.
APRENDIZAJE.jpgEls estudiants són responsables del seu propi aprenentatge perquè construeixen significats de manera activa.




El rol de l' estudiant

CONSTRUCTIVISME.jpgL’ estudiant es un explorador de noves idees i noves eines d’ aprenentatge, el seu rol és el d’una persona independent i cooperativa a l’hora que s’ involucra activament i es responsable del seu propi aprenentatge. En aquests procés pot equivocar-se però els errors formen part de la construcció de nous coneixements.
Partint dels seus coneixements previs, s’ adona del què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l’ ajuda d’altres persones bé sigui observant-les, imitant-les, col·laborant....
La distància entre allò que pot fer sol i amb ajuda, és el que Vigotsky anomena (ZDP) Zona de Desenvoupament Pròxim, aquest procés contingent d’ajuda és el que es coneix com la metàfora de la Bastida , interpretada freqüentment per Brunner.




La interacció entre estudiants



GRUP.jpgEl coneixement es construeix entre tots de tal manera que és fa
necessària una interacció constant entre alumnes, cal dur a terme un aprenentatge cooperatiu que es basa en la interacció com influència mútua o reciproca.
Els alumnes dialoguen, intercanvien idees i participen en discussions sobre el contingut de l’assignatura, organitzant-se per dur a terme treballs crupals, aprenent a utilitzar recursos compartits, per avaluar les tasques que han desenvolupat.
L’aprenentatge es construeix en grup i és un procés lent, en el qual els que no saben aprenen dels que saben una miqueta més que ells, es necessària la mediació del profesor per despertar els coneixements que estan preparats per adquirir.
En aquests context, el diàleg entès com intercanvi actiu és bàsic en l’ aprenentatge. Des d’aquesta perspectiva l’ estudi col·laboratiu en grups i equips de treball es converteix també en un fil conductor per a la resolució de problemes i de la seva interpretació.




El rol del docent



mestre_estatua.jpg“La teva veritat ? No, la veritat, i vine amb mi a buscar-la.”

Antonio Machado

En el paradigma constructivista, el rol del docent canvia i passa a ser moderador, coordinador, facilitador, mediador i també un participant més, de tal manera que estimula i accepta la iniciativa i autonomia de l’estudiant, permetent que sigui ell mateix el que dirigeixi el seu aprenentatge. Fomenta la curiositat i l' interés de l’estudiant mitjançant preguntes àmplies i valoratives, induint-lo a preguntar i qüestionar els continguts per tal que investigui, descobreixi, compari i comparteixi idees .
Entén els errors dels alumnes com oportunitats d’aprenentatge. NO es sancionen ja que s’entenen com elements que provoquen un conflicte cognitiu, permeten iniciar un procés de reflexió, per tal de buscar la causa de l’error i resoldre’l, esmenar-lo i per tal d’aconseguir finalitzar la tasca amb èxit.
Promou el diàleg i la col.laboració entre els alumnes, els alumnes i el mestre i intenta conèixer els interessos dels estudiants, les seves diferències individuals així com les necessitats evolutives de cada un d’ells duent a terme un acompanyament personalitzat.
L'eix del model és l'aprendre fent. El mestre és un facilitador que contribueix al desenvolupament de capacitats dels estudiants per pensar, idear, crear i reflexionar. L'objectiu de l'escola és desenvolupar les habilitats del pensament dels individus de manera que ells puguin progressar, evolucionar seqüencialment en les estructures cognitives per accedir a coneixements cada vegada més elaborats.
El docent facilitador, com a expert i educador, té la tasca dee planificar el temps i els materials, de facilitar l'organització i els recursos,
de col·laborar amb els alumnes perquè aprenguin dels errors i les vies d’ esmena.
El docent fa la funció de catalitzador per tal de
ensenyar a pensar i ensenyar sobre el pensar .







La relació docent-alumnes



relació_docent_alumne.jpgEl model pretén la formació de persones com a subjectes actius, capaços de prendre decisions i emetre judicis de valor, el que implica la participació activa de professor i alumnes que interactuen en el desenvolupament de la classe per construir, crear, facilitar, alliberar, preguntar, criticar i reflexionar sobre la comprensió de les estructures profundes del coneixement.
Aquestes característiques donen com a resultat que el propi alumne sigui capaç de construir el seu coneixement amb el professor com un guia, atorgant-li la llibertat necessària per descobrir , però estant present quan tingui dubtes o li sorgeixi algun problema.

A partir d'aquests conceptes podem comprendre la
importància de la relació entre l'estudiant i el professor, ja que en funció de com es comuniquin es podrà assolir un aprenentatge significatiu i de qualitat.

En definitiva, l’ aula és un espai d’interacció contínua d’ una nova forma de construir i aprendre multidireccionalment, un espai de relació i aprenentatge en temps real i per la vida real.




Criteris i instruments d' avaluació


evaluació.png
Els enfocaments constructivistes orienten diferents estratègies d'avaluació tenint en compte la implicació de l'alumne com a creador de significat i l'evolució progressiva de les estructures del coneixement, és a dir aborden l' avaluació formativa.
L'avaluació, per tant, ha d'estar orientada a avaluar els processos personals de construcció del coneixement.


Així doncs, l’ avaluació s’ orienta més cap als processos d’ aprenentatge que cap els resultats avaluant els significats i grau dels aprenentatges assolits pels alumnes
És per tant, una avaluació qualitativa i dinàmica que pretén recuperar la seva funció pedagògica .
Tanmateix facilita l’ en les experiències dels estudiants, les seves iniciatives ja que aquests participen activament de la pròpia avaluació utilitzant estratègies d’ autoavaluació i de coa valuació, d’ avaluació formadora i avaluació mútua, entenent que aquestes són eines útils per a la construcció i consolidació dels propis aprenentatges, en coherència amb el fet de situar a l’alumnat com a protagonista del procés d’ aprenentatge.
En quant a les tècniques d’ avaluació podem distingir tres subgrups:

• Tècniques d'avaluació informal
• Tècniques semi formals
• Tècniques formals
A titol d' exemple podem enumerar:
Anecdotari: És el registre acumulatiu i permanent, que fa el docent, dels fets rellevants realitzats o en els quals ha participat l'estudiant. Permet valorar, especialment, la conducta individual i col·lectiva de l'estudiant, les seves actituds i comportaments.
Debat: Permet una avaluació qualitativa, és possible observar les capacitats de l'alumne per argumentar així com certes actituds.

Enquestes i qüestionaris
Entrevista: L'entrevista és una tècnica que busca la formació de l'alumne. L'avaluació es porta a terme a través del diàleg per tal d’ establir la consistència del raonament, de les adquisicions i de les capacitats cognitives de l'alumne.
Assaigs: Avalua qualitat d'argumentació, maneig de la informació, apropiació de conceptes i teories.
Escales de valoració d'actituds: Són instruments que aprecien i mesuren la disposició (a favor o en contra) de l'estudiant cap a un objecte, grup o situació.
Exàmens de desenvolupament amb possibilitat de consultar bibliografia.

Enregistraments en àudio o vídeo amb guia d'anàlisi
Observació: L'observació té un sentit d'avaluació informal. Tant l'alumne que fa d'observador com l'observat, han de conèixer prèviament les regles del joc. Uns per saber a què atenir-se i altres per apreciar el valor d'allò observat.
Portafoli on s'inclouen materials de recerca bibliogràfica, representacions gràfiques del material estudiat (mapes conceptuals, aspectes conceptuals, quadres sinòptics, resums elaborats per l'estudiant sobre textos assignats pel professor) així com assaigs, informes, avaluacions i les correccions corresponents o qualsevol altra producció intel·lectual.
Projectes: permeten l'exercici de l'autonomia i la creativitat dels estudiants. Els aprenentatges són lents i exigeixen gran inversió de temps i treball, però els aprenentatges són duradors.

Seminaris de recerca: fomenta la construcció social del coneixement
Les discussions i debats al voltant de l'objecte d'aprenentatge permeten al docent valorar no només el grau de domini del tema per part dels estudiants, sinó apreciar la capacitat discursiva i argumentativa d'aquests.
Solució de problemes: Respon als enfocaments d'avaluació actuals. Desenvolupa capacitats i habilitats del pensament. Mesura tant el procés d'ensenyament-aprenentatge, com el producte (es detalla més endavant).
Tallers: Són experiències docents que permeten demostrar la capacitat d'aplicar coneixements i habilitats en una determinada àrea del saber. En els tallers es posa en evidència les capacitats de treball individual i col·lectiu dels estudiants.


En definitiva,
el docent ha de dirigir el procés avaluatiu cap a la valoració de:
- El significat dels continguts: el grau en què els alumnes han construït interpretacions valuoses dels continguts curriculars.
- Funcionalitat dels continguts: el grau en què han estat capaços d'atribuir un sentit o utilitat a aquestes interpretacions.
- Desenvolupament personal: el grau en el qual els alumnes han assolit el control i responsabilitat del seu propi procés d'aprenentatge.