external image psico.jpg

COGNITIVISME

És un model de teories d’aprenentatge-coneixement que abandonen la visió mecanicista, asumint que l’aprenentatge es produeix a partir de l’experiència i es centra en la manera com s’adquireix el coneixement, s’emmagatzema i es recupera de la memòria o estructura cognitiva. Aquestes teories estan basades en la psicologia i la ciència cognitives, que entenen que l’activitat cognitiva humana ha de ser descrita en funció de símbols, esquemes, imatges i altres formes de representació mental. S’estableix una analogia entre la ment humana i l’ordinador.

Introducció històrica


A finals dels anys 80 ja es podien incorporar recursos multimèdia als entorns d’ensenyament basats en tecnologies; els anomenats EAO (Ensenyament Assistit per Ordinador) o CBT (Computer Based Training), que van suposar un enriquiment de recursos però que en principi no canviaren el model educatiu present; el conductisme. Alhora, es van millorar els models de programació amb models ramificats més complexes però que xocàven amb la variabilitat de conducta humana. La programació era estructurada, amb programes llargs dividits en subprogrames (sopes de fideus) , on no es reaprofitava el codi, no es fa encara absrtracció com a l’actual programació orientada a objectes (POO).
Aquest és el moment en què fa aparició un nou paradigma educatiu: el Cognitivisme, que situa el focus en els processos cognitius que tenen lloc en el pensament i la seva representació i aprenentatge utilitzant algoritmes i màquines; aportant més complexitat al software educatiu, però encara amb molt poca presència de TiC a l’educació, limitant-se als programes conductivistes i alguns programes de simulació.

Teories i autors


Com hem vist, el Cognitivisme no és una teoria única, sinó una corrent pedagògica on trobem diferents models educatius, basats en l'aprenentatge actiu, actualment vigents; en aquest apartat, farem una breu revisió de les teories i autors més importants.Per situar-nos, podem observar el següent esquema:
esquema1.JPG
Veiem que aquest model està basat en les teories del processament de la informació i la síntesi d’algunes idees conductistes com el reforç i l’anàlisi de tasques; així com l’aprenentatge significatiu d'Ausubel, del que parlarem detalladament més endavant. El Cognitivisme, doncs, vol donar una explicació més detallada dels processos d’aprenentatge abandonant la orientació mecanicista passiva del conductisme i entent que el subjecte és un procesador actiu de la informació a través del registre i organització d’aquesta per arribar a la seva reorganització i reestructuració a la zona cognitiva de l’alumne. S’entén aquest aprenentatge com un procés actiu on el cervell és un processador paral·lel capaç de tractar amb diferents estímuls alhora. L’adquisició de coneixement té lloc en una combinació de fisiologia i emocions, un repte estimula l’aprenentatge però les pors el frenen.
Les tres teories següents posen ènfasis en estructurar, organitzar i seqüenciar la informació per obtenir un processament òptim del coneixement:


Model d'aprenentatge taxonòmic de Gagné

Segons l’autor, el procés educatiu ha de passar per nou passos:
a) Despertar l’atenció b) Informar als discents dels objectius de l’aprenentatge c) Activar els coneixements prèvis d) Presentació clara del material e) Guiar l’aprenentatge f) Aplicar l’après i de tal manera mostrar que i el què s’ha après g) Donar retroalimentació h) Fer l’avaluació i) Practicar l’après sovint i en situacions diverses.


La proposta de Gagné és a mig camí entre el conductisme, el cognitivisme i el processament de la informació, es basa en una posició semi-cognitiva de l’escola de Tolman, amb parts de Skinner i Ausubel.
És un fonament teòric per guiar al professorat en la planificació de la instrucció: Aprenentatge i instrucció es coverteixen en dues dimensions de la mateixa teoria, s’han d’estudiar conjuntament. Per obtenir resultats cal:

-Conèixer les condicions internes que intervenen en el procés: Per conèixer-les, fa un esquema de les diferents fases del procés d’aprenentatge, que són: Motivació, comprensió, adquisició, retenció, record, genalització, execució i realimentació.

-Conèixer les condicions externes que poden afavorir un aprenentatge òptim: Accions que fa el medi sobre el subjecte, s’ha d’intentar que millorin la motivació, atenció, adquisició, retenció…

-És molt important l’anàlisi de taques, el reforç, l’aprenentatge sifnificatiu i la motivació intrínseca. Depenent del tipus d’aprenentatge, es necessiten diferents capacitats:

  • Habilitats intel·lectuals.
  • Informació verbal.
  • Estratègies cognitives. Bruner.jpg
  • Actituds.
  • Destresa motora .


Aprenentatge per descobriment de Bruner

Saber és principalment saber com fer, i hi ha una mínima reflexió” (Bruner, 1966)

Aquesta expressió denota la importancia que l’autor dona a la acció en l’aprenentatge. La resolució de problemes depèn de com es presenten aquests en una situació concreta, ja que han de suposar un repte per l’alumne. Va estar molt influenciat per Piaget, i afirmava que cal ajudar els nens a passar d’un pensament concret a un estadi de representació conceptual i simbòlica més adequat al pensament.
Introdueix també el concepte del currículum en espiral: “Tot curriculum ha de girar entorn dels grans problemes, principis i valors que la societat considera interessants” (societat, valors, de nou aquests conceptes propers al connectivisme).
Els materials pensats per Bruner són els que poden entrenar per les operacions lògiques bàsiques, de descobriment, així es reorganitza el conscient per poder veure ‘més enllà’, per tant, la instrucció i l’ensenyament es basen en:

  • Una estructura visible i clara per l’alumne, promoure la transferència i contrast, anar del concret a l’abstracte, experiència, revisions periòdiques del ja après (espiral).
  • Captar l’atenció, analitzar i presentar l’estructura correctament, que l’alumne digui el que és rellevant per la solució, seqüència efectiva, reforç i feedback del resultat.


Aprenentatge significatiu (Ausubel i Novak)
Postulen que l’aprenentatge ha de ser significatiu, no memorístic, per aconseguir-ho, els nous coneixements han de relacionar-se amb els preexistents de cada alumne. Contrari a l’aprenentatge per descobriment de Bruner, Ausdubel i Novak defenen l’aprenentatge per recepció, en el qual el professor estructura els continguts i les activitats a realitzar per què els coneixements siguin significatius (importants i perdurables) per als estudiants.

Condicions per a l’aprenentatge:
  • Significabilitat lógica (es pot relacionar amb coneixements previs).
  • Significabilitat psicològica (adequar el desenvolupament de curs a l’alumne)
  • Actitud activa i motivació.

La ment és com una xarxa proposicional, on aprendre és establir relacions semàntiques, Cal utilitzar organitzadors prèvis que facilitin l’activació dels coneixements previs relacionats amb els aprenentatges que es volen assolir. Una memorització comprensiva aconsegueix diferenciar i integrar el coneixement. Els aprenentatges han de tenir interpes, ser funcionals, així els alumnes els veuran útils.
Aquesta perspectiva está present a la majoria dels materials didàctics multimedia:
Es centra en l’aprenentatge de les materies escolars, podem dir-li memorístic o mecànic; per a què un contingut sigui significatiu, ha de ser incorporat al conjunt de coneixements del subjecte, relacionar-lo amb els previs.
Donem importància a l’aprenentatge per recepció: el contingut i l’estructura de la matèria són organitzats pel professor, l’alumne els rep. (És el contrari del ‘per descobriment’ de Bruner.)
Ausubel veu els EAO com eficaços sobretot per proposar situacions de descobriment i simulacions, ja que possibiliten el control de moltes variables alhora; però mai poden substituir la realitat d’un laboratori. A més, veu negativa la falta d’interacció entre alumnes i entre alumnes i professor, i veu aquest com un guia: “Cap computadora podrà mai ser programada amb respostes per totes les preguntes que els estudiants faran.”(Ausubel, 1989) i creu que el factor més important per a l’aprenentatge és el què l’alumne ja sap, si ho trobem i ho ensenyem conseqüentment, haurem assolit el nostre objectiu.


A més, també trobem altres autors que han fet aportacions importants al Cognitivisme:
  • Anderson:
Va desenvolupar un model alternatiu de l’estructura i funcinament de la memòria, S’orienta cap a una concepció computacional de l’aprenentatge, l’ACT “Adaptative Control of Thought". La teoria ACT pretén constituir-se en una teoria general de l’aprenentatge clarament associacionista, que també pren concepcions conductistes.
Actualment, Anderson hauria acceptat la reformulació de la seva teoria per introduir components semàntics i mecanismes de control conscients per millorar les debilitats de la teoria ACT.


  • Gardner:
Teoria de multiples intel·ligències:
Gardner diferencia set intel·ligències diferents, incloent-hi la música, les relacions espaials i el coneixement interpersonal a més de les habilitats matemàtiques i lingüístiques.


Objectius educatius


En la pedagogia cognitivista es pretenen els següents objectius:
  • Desenvolupar la potencilitat cognitiva de l’alumne mitjançant l’aprenentatge individual i intern.
  • Aconseguir que l’estudiant aprengui a aprendre i pugui resoldre problemes a partir de l’après.
  • L’adquisició de coneixement s’ha de fer mitjançant estructuració i codificació interna dels ‘imputs’ i tenint en compte els coneixements previs de cada alumne.
  • L’aprenentatge només pot tenir èxit si els nous coneixements es transmeten a la memòria de llarg termini, modificant-la i ampliant-la
  • Fixar el centre d’aprenentatge en el procés intern i individual d’adquisició de coneixement.
  • Aquest procés s’aconsegueix creant un canvi en el coneixement intern de l’alumne i motivant-lo perquè utilitzi les estratègies correctes

Exemple de com preparar una lliçó cognitivista sobre la discriminació:



Rol de l’estudiant


Per al Cognitivisme, la visió de l’alumne com a subjecte de l’aprenentatge és la següent:
L’estudiant és considerat com un subjecte actiu de canvi. Entenem subjecte en tres sentits diferents:

  • És qui inicia, monitoritza, executa i avalua el canvi.
  • També és el pacient d’aprenentatge.
  • És el lloc on es produeixen aquests canvis.

Tot aprenentatge implica un canvi, una transformació que aconsegueix el propi estudiant en unes àrees concretes segons els inputs. Aprendre és passar d’un estat en el que l’estudiant no sap fer alguna cosa o no la coneix, a un estat en el que sí ho pot o sap fer (domini). L’alumne reconeix allò que abans li era desconegut en una matèria, a fer-ho conegut, per tant, passa de la ignoràcia al saber.

esquema2.JPG
L’estudiant representa a la seva ment simbòlicament el coneixement, que es considera (igual que en el conductisme) com una realitat que existeix externament a l’alumne, i que aquest ha d’adquirir. Però per aquest model, l’aprenentatge consisteix en l’adquisició i representació exacta del coneixement extern. Cal que facilitem a l’alumne els imputs per a la recepció correcta del coneixement estructurat.
  • Interacció estudiant-estudiant

Davant la idea tradicional que veu a l’estudiant com un receptor i repetidor d’unitats d’informació o aplicador d’algoritmes, és a dir, com un processador individual d’informació, amb la nostra teoria es planteja un nou concepte: La interacció de l’estudiant sembla ser l’eix fonamental. Per tot això, és bàsic que l’estudiant aconsegueixi discutir els conceptes, les estratègies i les formes en que aquests conceptes es transformen en realitat.
Per tant, l’estudiant és un subjecte actiu també a nivell social; cal que interaccioni amb els altres alumnes i també amb els professors, com veurem més endavant
.

Rol del professor

El docent cognitivista ha de mantenir una tensió entre l’esperada autonomia de l’estudiant i un cert grau de dependència amb el professor. Per tant, es manté l’asimetria de la relació docent-discent. El professor influeix en les condicions externes al procés d’aprenentatge procurant que afavoreixin al màxim els aprenentatges

  • Interacció estudiant-professor

  • Aquest paradigma d’ensenyament-aprenentatge té un impacte important en l’estructura de les relacions, per tant, l’alumne ha de tenir la màxima confiança per part del professor per què aquest l’interrogui i li demani ajuda. Però el docent no ha d’estar constantment al servei dels aprenents, ja que aquests han de aprendre a ser autònoms en el procés d’aprenentatge, sense dependre constantment d’algú que els dirigeixi.
  • És el responsable d’assistir als aprenents durant l’organització de la informació rebuda (inputs), i ho ha de fer optimitzan aquest procés, només així els alumnes poden assimilar correctament els coneixements.
  • Quan el professor fa una pregunta a l’estudiant, s’activen tres fases: El record, la generalització o aplicació (si estem en un cas pràctic) i l’execució (donar resposta), si aquesta última és encertada, ha de donar lloc al reforç.

Criteris i instruments d’avaluació


Com hem vist, el Cognitivisme s’interessa pels processos d’ensenyament-aprenentatge, per tant, aquests processos també tindran un paper important en l’avaluació.
S’incorpora informació i feed-back en el procés final de qualificació dels alumnes, integrant aquest en l’adquisició de coneixement; no és suficient, per l’aprenentatge significatiu de l’alumne, rebre el resultat, cal que aquest s’acompanyi d’una valoració útil i del diàleg entre avaluador i alumne, per enfocar tot allò que s’ha après de manera correcta.
Es reformula l’acció didàctica constantment a partir dels resultats d’avaluació, fent-la més completa a cada pas i obtenint una resposta activa de l’alumne.
També ens fixem en els canvis que s’originen en els coneixements dels alumnes, per aconseguir aquesta informació, no ens podem basar en exàmens, sinó en tests d’autoavaluació, entrevistes, diaris i converses (tant a soles amb el professor com davant de tot el grup).

external image 461c.gif