CONDUCTISME



INTRODUCCIÓ


I.Pavlov-E.L.Thorndike-B.F.Skinner
external image ivan_pavlov.jpg external image skinner-80s-smiling.jpg
external image thorndike.jpg



Learning is said to take place because the reinforcement is pleasant, satisfying, tension reducing,
and so on.
B.F.Skinner


El conductisme (behavorisme) està basat en l' anàlisi de la conducta humana. Pren en consideració el fet que el coneixement de l' ésser humà pot ser molt més productiu si segueix unes pautes d' estímul i reforç mitjançant un **condicionament**.En el conductisme, el subjecte cedeix el seu lloc a la importància de l' ambient. S' assumeixen que no hi ha tendències innates sinó que aquestes vénen determiades per l' entorn. Per tant, si aquestes es modifiquen, les conductes també ho fan. Aquesta doctrina psicològica va ser defensada per B.F.Skinner, Thorndike i Pavlov, entre d'altres.

El conductisme va sorgir a la dècada dels 70 i posava èmfasi en el disseny d' activitats per modelar qualsevol aprenentatge humà. Si bé Pavlov i Thorndike fan referència a un conductisme més clínic, Skinner aplica aquesta base a diverses situacions d' aprenentatge. Pren els exemples de Pavlov pel que fa al condicionament i de Thorndike pel que fa al reforç. Aplica la recompensa i el càstig (no vist com una cosa merament puitiva) per arribar a crear hàbits conductuals.

Vegeu el vídeo següent que il·lustra l’ aprenentatge mecànic, mitjançant estímul i repetició que defensa aquest corrent.




​OBJECTIUS DIDÀCTICS


Learning is a change in behaviour...mid is like a black box. B.F.Skinner

El concepte de la ment com a capsa negra és una postura conductista per la qual es defineix la capacitat de l' ésser humà com quelcom desconegut però alhora modulable per la relació amb les reaccions de l' entorn.

L’ objectiu d’ aquesta teoria parteix de la premissa que l’ acte d’ ensenyament i aprenentatge apareix realment quan és conseqüència d’ un estímul específic del seu entorn i posa èmfasi en el disseny d’ aquests exercicis o pràctiques que en la situació d’ aprenentatge portaran a un resultat més o menys favorable. Amb el fi de mesurar aquest resultat, és crucial que es mesurin bé aquestes pràctiques han d’ afavorir a la creació d’ una conducta. Per tant, alguns dels objectius educatius anirien en aquesta línia:


· Transferir coneixement a partir de pràctiques dissenyades acuradament, basades en pautes repetitives,amb capacitat per afavorir una actitud determinada,amb validesa social.

· Assolir la reacció correcta per part de l’ estudiant a l’estímul.

· Assolir que l’ alumne identifiqui la resposta adequada mitjançant el reforçament(recompensa a una bona resposta) i que generi noves respostes a un mateix estímul.

supersti.jpg

EL ROL DE L' ESTUDIANT

L’ estudiant:

  • És un subjecte passiu que no participa del seu procés d’ aprenentatge.
  • Ha d’exercitar la seva memoria i la reiteració, per així respondre adequadament als estímuls de l’exterior.
  • Se sotmet a exercicis repetitius i un aprenentatge lineal.
  • No es té en compte la seva diversitat sinó que es pretén que arribi a un horitzó determinat partint des de qualsevol punt de partida.
  • Aprèn mitjançant activitats de reforç positiu (es tracta d’ un premi que el subjecte rep si respon adequadament a un estímul perquè acabi reproduint aquesta conducta) o càstigs per a l' extinció d'una conducta no desitjada.

​INTERACCIÓ ENTRE ESTUDIANTS

La interacció entre estudiants és nul·la ja que l’ aprenentatge conductista és unidireccional: de professor a alumne. L’ensenyament és individual i no es contempla que hi hagi comunicació entre els aprenents. Per tant es nega la possible retroalimentació que podria donar-se entre ells o el reconeixement entre ells.


EL ROL DEL DOCENT


El docent és:

-L’ organitzador del currículum.
-Qui s’ encarrega del disseny instruccional i de corregir les respostes errònies.

-Un tècnic més que un formador.
-Qui mesura els objectius de conducta, analitza les tasques i avalua segons uns criteris.

-Qui està interessat en el producte final, més que en el procés en si mateix.
-L' executor del pla d’ estudi però no és un subjecte propositiu ni pot solucionar dubtes que plantegin els alumnes.



RELACIÓ DOCENT-ALUMNES

El docent és el controlador del procés que ha de seguir l’ alumne i aquest segueix la planificació feta pel professor. Aquest últim transmet coneixements rellevants a l’ alumne i l’ èxit d’ aquest recau sobrela metodologia que utilitza.El docent rep de l’ alumne un estímul positiu i per tant una acceptació social i l’ alumne ofereix una “recompensa” a qualsevol conducta correcta.

AVALUACIÓexternal image ma_llapis.jpg

L’ avaluació té en compte si s’ han portat a terme canvis observables en la conducta del subjecte. És de caràcter sumatiu i hi ha un final previst. Les activitats, doncs, estan pensades per assolir aquests objectius i el contingut està segmentat i jerarquitzat mantenint un augment progressiu de dificultat. S’ estableixen mecanismes a través dels quals s’avalua l’alumne de manera objectiva. En certa manera hi ha una aplicació del mètode científic al camp educatiu.